DISSENY DE L'ACTIVITAT

a)Títol de l’activitat:

-Com podem fer un pati que ens agradi a totes i a tots?

b)Descripció dels agents  personals:

-Alumnes de 5è de primària (27 alumnes)

-Mediador:  Miquel A. (Tutor i psicopedagog)

-Tecnologia mediadora:  ordinadors portàtils, cercadors de internet, Paint, projector , pantalla digital

c) Descripció del problema:

Els espais a l’escola s’han tornat petits degut al augment de l’alumnat i els problemes entre companys també han augmentat. A més, una alumna amb NEE, cada vegada es mostra més aïllada del grup i agredeix verbalment i físicament als seus companys.

A partir de la descripció que fa D. Jonassen  al mòdul “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista” podem descriure el següent problema amb les següents característiques:

-Estructuració: segons la classificació que fa l’autor i analitzant el problema podríem afirmar que estaríem davant un problema mal estructurat ja que “aquest problema requereix la integració de diversos camps de continguts”. A més, “es troben en activitats diàries i requereix que els estudiants expressin la seva opinió personal o les seves creences sobre el problema”.

-Complexitat: en la relació en aquest punt, podem dir que ens trobem amb un problema complex ja que quan parlem de relacions personals hem de tenir present i partir que cada persona és diferent i té unes necessitats totalment diferents. Per aquest motiu arribar a acords i poder satisfer els desitjos de tothom no és fàcil.

-Especificitat de camp: seguint els comentaris que fa D. Jonassen al mòdul, ens trobem amb un problema que es troba situat i que no partim de un concepte abstracte. Es troba contextualitzat i és comú a l’alumnat.

d)Manera com sorgeix el problema:

Des de l’inici de curs els alumnes de 5è es queixen perquè no poden jugar lliurament en el pati degut a un augment de l’alumnat dins l’escola. Sempre que tornen a classe, desprès del descans, comencen a sorgir problemes entre els companys i hi ha una lluita entre aquells que volen jugar a futbol i d’altres que volen jugar a altres jocs. Aquest fet està creant un clima desagradable dins l’aula i conflictes entre la classe. A més, dins l’aula trobem una nina amb trastorn d’espectre autista que es veu darrerament afectada per tots aquests conflictes i els exterioritza de forma agressiva insultant als companys i fins i tot agredint-los. Els alumnes li demanen al tutor que els ajudi i aquest sempre els hi respon amb preguntes: Com podem fer per no tenir problemes amb els companys a l’hora del pati? El docent els hi va comentar que es reunissin tots junts per decidir quines solucions podien trobar sense la seva ajuda. Entre les solucions de l’alumnat varen aparèixer comentaris com fer torns al pati però aquest problema no solucionava el problema entre els companys el qual feia que aquest es distanciessin en petits grups aïllant encara més a la nina amb NEE.  A més, una nina va dir: però jo no sé jugar a futbol. No podríem jugar a altres coses tots plegats? A partir d’aquí es va decidir entre tots fer una recerca de nous jocs que poguessin incloure activitats que poguessin realitzar tots plegats tenint en compte les característiques de tots el companys i marcant espais i regles de convivència.

e)Context de l’activitat:

L’activitat es realitza en un context d’educació formal dins una escola concertada de Palma de Mallorca. El barri es de nivell sociocultural mig – baix i alguns alumnes presenten problemes d’aprenentatge degut al poc recolzament que reben per part de les famílies.

L’activitat es realitzarà a l’hora complementària d’informàtica que tenen els alumnes cada dimarts i dijous.  A més, de treballar dins l’aula es faran simulacres al pati on es duran a terme les activitats.

f)Característiques dels aprenents:

-Cognitives: a nivell cognitiu l’alumne no presenta cap tipus de problema rellevant, llevat del cas de la nina amb NEE que com ja s’ha comentat amb anterioritat presenta un trastorn d’espectre autista. Sí que és cert,  però, que molts alumnes presenten dificultats generals en el seu pensament lògic-matemàtic.

-Emocionals: són un grup d’alumnes que presenta un nivell d’autoestima bastant baix i que de vegades no es mostren molt actius dins les activitats d’ensenyament i aprenentatge per por a equivocar-se i quedar en evidència davant els companys. 

-Actitudinals: en general és un grup que té bon comportament dins l’aula i mostren actituds positives davant situacions que els motivi i no els suposi un esforç molt gran.

-Físiques: en general no hi ha cap alumnat que presenti cap tipus de problemes, ni de mobilitat ni d’altre tipus.

g)Competències especifiques: desplegades dins el currículum de les Illes Balears

a) Competència en comunicació lingüística: poder expressar allò que han trobat dins la recerca de nous jocs i argumentar el per què aquests són els més idonis per una millor convivència.

b) Competència matemàtica: poder dissenyar plànols on es puguin distribuir els espais de jocs i indicar els elements que poden incloure tenint en compte els volum de l’alumnat participant.

c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: detectar quin són els millors espais per dur a terme segons quines activitats i jocs.

d) Tractament de la informació i competència digital: poder destriar quina informació es rellevant per l’objectiu cercat i fer un ús raonable de les fonts d’informació. A més, s’ha de fer un correcte del programa Paint per al disseny de plànols i imatges.

e) Competència social i ciutadana: saber distingir quines són les millors activitats que els beneficiaran i milloraran la seva relació dins un context on esdevé més que important saber compartir i conèixer les necessitats dels altres.

f) Competència cultural i artística: sabre dissenyar de manera atractiva diferents espais mitjançant programes informàtics tenint en compte les eines que tenen al seu abast.

g) Competència per aprendre a aprendre: conèixer fins a quin punt els recursos que es troben al seu voltant els poden ajudar a resoldre problemes i observar un benefici en forma d’aprenentatge. Ser conscient del seu propi aprenentatge.

h) Autonomia i iniciativa personal: treballar activament dins el procés atorgant les habilitats personals de cada un on es beneficiarà a nivell individual però també grupal.

h)Continguts:

-Conceptual:

·         Què és un plànol

·         Jocs tradicionals i populars

·         Mesures i escales

·         Recerca d’informació via internet

·         L’ús del PAINT

-Procedimental:

·         Realització de plànols a partir d’un espai real prenent mesures i fent sevir escales

·         Cercar jocs populars o tradicionals on puguin participar un gran nombre d’alumnes de manera conjunta i cooperativa

·         Destriar informació i decidir quina és la més adient per l’objectiu plantejat.

·         Realització de dissenys gràfics mitjançant l’ús de un programa senzill com és el paint tot i fent servir el major nombre d’accions possibles.

-Actitudinals:

·         Participar de forma activa i cooperativa dins el procés

·         Respectar les decisions dels altres en relació a la tria d’activiats

·         Detectar les necessitats individuals i grupals

i)Previsió  de la seqüència d’activitats

1-Analitzar la situació de la qual partim i necessitat de millora: problemes entre els companys degut al poc espai que té el pati

2-Recerca amb navegador d’internet de diferents jocs on tots puguem participar sense discriminar a ningú i incloent les necessitats de tots.

3-Triar de les diferents opcions les que millor s’adaptin al grup i a l’espai.

4-Triar l’espai on es poden realitzar els jocs que s’han escollit i prendre mides

5-Dissenyar plànols i esquemes on es puguin observar la disposició del joc, l’espai i la descripció del joc mitjançant el programa informàtic Paint

6-Posada en marxa del projecte

Durant el procés, el mediador guiarà als estudiant per a acompanyar-los en la recerca i disseny de l’activitat realitzant preguntes que puguin ajudar a l’alumna argumentar de forma clara el per què de la tria i per què els beneficiarà com a persona i com a membre del grup. A més, tindrà en compte que la tria pugui beneficiar al conjunt de la classe i es pugui assolir l’objectiu final.

j)Fonamentació psicopedagògica:

Aquesta activitat es basa en diferents teories que recolzen les activitats dissenyades:

En primer lloc partim d’un aprenentatge constructivista on l’alumne és l’absolut protagonista de l’acció. Són molts els autors, com per exemple Piaget o Vigotski, que defensen que quan l’individu es mostra actiu en un procés d’aprenentatge aquest es consolida molt més que no pas aquell en el qual es mostra passiu. Sense oblidar a Vigotski no podem oblidar la importància del llenguatge en aquest procés ja que el fet d’argumentar el per què s’ha triat una opció i no una altra millorarà encara més el seu aprenentatge.  Per això podem afirmar que possiblement assoliran un aprenentatge significatiu, com defensen autors com Ausubel,  ja que aquest romandrà en el seus esquemes de manera permanent i connectaran amb d’altres futurs.

A més, es realitzarà un treball de recerca que el podem emmarcar dins una tipus d’investigació de caire investigació-acció el qual l’individu es troba actiu en el procés i vol millorar una situació social propera al seu context. Quan parlem d’alumnes de primària podem veure com el seu món més proper és l’escola i aquest es converteix en l’eina que introduirà els valors de la societat els quals es sustenten a partir de la cooperació, la participació i la justícia. En aquest cas ens trobem amb un problema que cerca la igualtat de tots els participants i la investigació en noves maneres de jugar el ajudarà a resoldre futurs problemes.

k)Procediments i criteris d’avaluació:

-Per tal que l’avaluació també sigui significativa els alumnes hauran de realitzar una avaluació inicial, una avaluació durant el projecte i una avaluació final del projecte. Aquesta avaluació voldrà que els alumnes puguin reflexionar sobre la seva pràctica i els seus avenços.

-Serà una avaluació sumativa ja que cada procés és important per aconseguir la següent.

-Es  realitzarà una avaluació mitjançant l’observació dins l’aula, sobre la tria dels jocs, sobre els mapes realitzats i sobre la participació i el procés.

l)Previsió de temporització

-La realització d’aquestes activitats es realitzarà el següents dies:

·         25/11- Anàlisi del problema i recerca de jocs

·         27/11 - Recerca de jocs

·         02/12 – Tria de jocs

·         04/12 – Tria d’espais i dissenys dels espais

·         09/12 – Dissenys dels espais

·         11/12 – Posada en pràctica

Com s’ha comentat amb anterioritat, aquesta activitat es durà a terme a l’hora d’informàtica però no se descarta fer ús d’hores de matemàtiques o de ciències socials degut a que comparteixen conceptes que s’integren dins el currículum, si escau.