CAS 1 - PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

CAS 1 – COM PODEM FER UN  PATI QUE ENS AGRADI A TOTES I A TOTS?
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Aquest projecte vol que les i els alumnes millorin les seves relacions personals mitjançant la construcció d’un projecte en comú per a totes i tots amb l’ajuda de les noves tecnologies. Els alumnes partien d’un problema proper al seu context i varen ser capaços de solucionar-ho tots junts amb la recerca de jocs populars i clàssics que havien de dissenyar i dur a la pràctica
Índex	Contingut			Observacions
Context General
Experiència en ensenyament			4 anys
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de les TIC			Fa servir Microsoft Office, Pinacle per a editar vídeos, Internet i a classe fa ús del projector i pissarra digital per a mostrar llibres digitals, imatges i videos
Tipus d’escola			Educació Primària i Secundària	Escola concertada
Localització del centre			Palma de Mallorca (Zona residencial obrera)
Connexió			Internet. Alta velocitat
Localització dels recursos tecnològics			A la mateixa aula
Situació sòcio-econòmica dels alumnes			Classe mitja / mitja-baixa
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes			5è de primària
Àrea / Unitat			Informàtica, matemàtiques, educació física
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat			Sessió 1-Analitzar la situació de la qual partim i necessitat de millora: problemes entre els companys degut al poc espai que té el pati Sessió2-Recerca amb navegador d’internet de diferents jocs on tots puguem participar sense discriminar a ningú i incloent les necessitats de tots. Sessió 3-Triar de les diferents opcions les que millor s’adaptin al grup i a l’espai. Sessió4-Triar l’espai on es poden realitzar els jocs que s’han escollit i prendre mides Sessió 5-Dissenyar plànols i esquemes on es puguin observar la disposició del joc, l’espai i la descripció del joc mitjançant el programa informàtic Paint Sessió 6-Posada en marxa del projecte -TEMPORALITZACIÓ 25/11- Anàlisi del problema i recerca de jocs 27/11 - Recerca de jocs 02/12 – Tria de jocs 04/12 – Tria d’espais i dissenys dels espais 09/12 – Dissenys dels espais 11/12 – Posada en pràctica	La sessió número 4 no es va poder realitzar per causes meteorològiques.
Nivell d’aprenentatge esperat			Per competències: a) Competència en comunicació lingüística: poder expressar allò que han trobat dins la recerca de nous jocs i argumentar el per què aquests són els més idonis per una millor convivència. b) Competència matemàtica: poder dissenyar plànols on es puguin distribuir els espais de jocs i indicar els elements que poden incloure tenint en compte el volum de l’alumnat participant. c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: detectar quin són els millors espais per a dur a terme segons quines activitats i jocs. d) Tractament de la informació i competència digital: poder destriar quina informació es rellevant per l’objectiu cercat i fer un ús raonable de les fonts d’informació. A més, s’ha de fer un correcte us del processador de textos, del programa Paint pel disseny de plànols i imatges. e) Competència social i ciutadana: saber distingir quines són les millors activitats que els beneficiaran i milloraran la seva relació dins un context on esdevé més que important saber compartir i conèixer les necessitats dels altres. f) Competència cultural i artística: sabre dissenyar de manera atractiva diferents espais mitjançant programes informàtics tenint en compte les eines que tenen al seu abast. g) Competència per aprendre a aprendre: conèixer fins a quin punt els recursos que es troben al seu voltant els poden ajudar a resoldre problemes i observar un benefici en forma d’aprenentatge. Ser conscient del seu propi aprenentatge. h) Autonomia i iniciativa personal: treballar activament dins el procés atorgant les habilitats personals de cada un on es beneficiarà a nivell individual però també grupal.
Tipus d’activitat			Saber què és un plànol. Conèixer jocs tradicionals i populars. Saber com mesurar i  realitzar escales. Recerca d’informació via internet. L’ús del PAINT.
Activitats de la història
Tecnologies utilitzades			Ordinadors portàtils Programa de disseny PAINT Projector Pissarra digital Processador de textos WORD Cercador Google Chrome
Raó per la qual la fa servir			Perquè era molt atractiva per l’alumnat i era fàcil de fer servir a nivell d’usuari. A més, era molt adient per a l’objectiu que es seguia.
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)			Saber com cercar informació rellevant quan es persegueix un objectiu en concret. Extrapolar una descripció escrita cap a una imatge. Argumentar una posició i no una altra. Solucionar problemes mitjançant una eina tecnològica.
Dificultats trobades			Es varen trobar algunes dificultats inicials en l’ús de les eines del Programa PAINT
Ajuda / Col·laboració emprada			Es va requerir l’ajuda del mestre d’educació física per cercar jocs populars.
Rol del professor			El mestre és un guia de l’aprenentatge i orienta a l’alumnat cap a l’objectiu cercat.
Rol de l’estudiant			L’alumne havia de mostrar un rol actiu i era el protagonista de l’activitat.
Resultats
Observacions		El conjunt d’alumnes que varen participar en l’activitat demostraren un gran interès en resoldre el problema tots junts i es varen mostrar molt participatius en cada una de les sessions.
Avaluació de l’aprenentatge		L’avaluació va ser continua i sumativa. Es va realitzar una avaluació en diferents moments de l’activitat i aquesta es realitzava en forma de pregunta on l’alumne havia de respondre argumentat la seva resposta. Totes aquestes observacions es varen anotar per realitzar una avaluació final on també es varen incloure els plànols finals realitzats per l’alumnat.
Lliçó apresa pel professor		El mestre va observar que si una activitat està ben dissenyada i es parteix dels problemes de l’alumnat els resultats són molt positius. A més, l’ús de les noves tecnologies va afavorir molt la cohesió del grup i la recerca d’informació.
Història complerta
Entrevistador: Bon dia Miquel Àngel. M’agradaria m’expliquessis  per què vares triar aquest problema i no un altre.  Mestre: Primer de tot bon dia. Doncs bé, vaig triar aquest problema perquè sóc el tutor d’aquest grup de 5è. Durant l’inici de curs els alumnes no aturaven de queixar-se sobre el poc espai que tenien al pati i la veritat és que era cert. A més, el poc espai que hi havia només es feia servir per a jugar a futbol i la resta de l’alumnat que no li agradava aquest esport es veia neutre a l’hora de l’esbarjo i aquesta situació estava destruint les relacions personals entre l’alumnat. A més, tinc una alumna amb NEE que patia encara més aquestes situacions i la veritat que era necessari cercar una solució Entrevistador: I realment penses què ells eren conscients d’aquest problema i què necessitaven una solució? Mestre: I tant! Ells sabien que existia aquest problema i a més volien una solució. El que passa és que moltes vegades l’alumnat quan té un problema sempre cerca l’ajuda del mestre i que aquest li doni la solució i moltes vegades l’alumnat es mostra passiu en la resolució del problema cosa que afecta a les seves futures competències socials. Aleshores el fet que ells fossin els indiscutibles protagonistes va ser tot un èxit, ja que en el mateix procés de resolució del problema, molts dels problemes relacionals que patien es varen solucionar. Entrevistador: I com va anar el procés? Que penses que va ser l’èxit d’aquest procés? Mestre: Bé primer de tot crec que és molt important definir el problema i fer que els alumnes sentin que realment existeix i que ho volen solucionar. Sense aquestes premisses és difícil que l’alumnat es senti motivat a cercar la solució. A més, aquest problema ha de ser proper a l’alumnat i ells s’han de veure amb les possibilitats de resoldre’l. En segon lloc, és important dissenyar unes activitats que tinguin una intencionalitat i un estructura jeràrquica per tal que no se’ns escapi res. No es pot començar la casa per la teulada sinó que s’han de definir molt bé els objectius i com s’han d’aconseguir. Finalment, un altre element important, ha estat l’ús de les TIC ja que aquestes atorguen un element més de motivació a l’alumnat el qual veu com amb la seva ajuda poden solucionar un problema. Entrevistador: I ja que has comentat l’ús de les TIC, quin és la teva percepció sobre aquest recurs en general i en concret dins el teu projecte? Mestre: Actualment vivim una autèntica revolució tecnològica la qual es va renovant i millorant contínuament. La ciència, la societat i la tecnologia van de la mateixa mà i afecta a cada una de les parts. No podem negar l’entrada a la tecnologia a les nostres vides però hem de saber fins a quin punt aquestes ens controlen. Si a més afegim l’educació aquest control ha de ser encara més exhaustiu. I si ens referim a l’educació cal dir que les TIC han estat també tota una revolució en el món educatiu encara que penso que de vegades no es fa un bon ús d’aquestes o com a mínim no li trèiem el suc. Per exemple aquest projecte demostra que un bon ús de les TIC pot liderar un bon aprenentatge sempre i quan els objectius siguin clars. Així com no podem negar l’entrada a la tecnologia a les nostres vides tampoc la podem negar a l’educació i menys quan els mateixos alumnes conviuen amb elles de vegades més que els mateixos mestres. Però la nostra tasca es mostrar com s’han de fer servir i fer-los veure que un bon ús d’aquestes els pot ajudar i molt. Entrevistador: I vols dir que els alumnes no s’ha avorrit amb una eina tan senzilla com pot ser el PAINT? Mestre: Tot el contrari. I a més això demostra que encara es poden explotar molt més els recursos tecnològics dins l’aula. És clar que avui dia hi ha altres programes molt més actualitzats que el PAINT i que de ben segur que hi ha aplicacions que el superen però el fet de deixar el llapis i el paper per una vegada ja motiva a l’alumnat i això demostra que molts de mestres ens hagem de replantejar la nostra tasca docent. Entrevistador: I una pregunta que m’ha vingut al cap parlant sobre l’educació tradicional de llapis i paper. Com avalues un procés d’aprenentatge on no hi ha un examen final i que les TIC són gairebé l’eina principal? Mestre: Doncs l’avaluació al cap i a la fi es realitza de totes maneres però has de canviar la mentalitat que tot procés d’ensenyament i aprenentatge finalitza amb una prova escrita. Aquí hem avaluat el procés i sobretot l’argumentació. Durant tot el projecte m’he encarregat de realitzar preguntes a l’alumnat sobre el seu propi procés. Els hi demanava per què triaven una opció o bé una altra i a més els hi demanava que m’ho argumentessin. Des d’aquesta perspectiva era molt fàcil veure si anaven ben encaminats o no i a més em servia per reconduir l’activitat o el seu propi aprenentatge. Sí que és cert que aquest tipus d’avaluació dur més feina i has de dur un registre més exhaustiu però a la llarga és molt més enriquidor per ambdues parts. A més l’avaluació va tenir diferents moments: inicial per conèixer els seus coneixements previs, durant l’avaluació per veure els avenços i l’avaluació final per observar si s’havien complert els objectius inicials. A més, aquesta avaluació també va ser sumativa i cada pas del procés era essencial per seguir amb el següent. A més, per realitzar l’avaluació final també es varen tenir en compte els mapes dissenyats per l’alumnat i també els jocs que havien triat. Entrevistador: I amb tot això quin és la teva percepció general del projecte i quin ha estat el teu paper com a docent: Mestre: En línies generals estic molt content del resultat. Sí que és cert que aquest projecte només és l’inici de tot plegat ja que s’ha de veure com transcorren els esdeveniments. Cal dir que les activitats es varen posar en marxa justa abans de les vacances i cal analitzar el resultat durant els següents mesos. Però de totes formes, la convivència ha millorat dins l’aula i també fora d’ella. A més la nina amb NEE és sent més còmode amb els jocs que varen dissenyar i ha disminuït la seves conductes agressives. I el meu paper com a docent ha estat doble. En primer lloc he estat el seu guia d’acompanyament durant el procés però també he pogut exercir com a psicopedagog ja que el fet de realitzar aquest tipus d’activitats o projectes fan que et replantegis tota la teva formació i la teva tasca diària. A més és curiós com de vegades havies de pensar com a docent però també com a psicopedagog i això ha estat molt enriquidor. Entrevistador: Molt bé. Moltes gràcies per les teves aportacions. T’agradaria comentar alguna cosa més? Mestre: Doncs només animar a aquells que es poden sentir una mica intimidats per fer servir les TIC dins les aules a què les facin servir ja que poden ser una eina molt forta per a millorar l’aprenentatge del nostre alumnat i que a més si aquestes es presenten de manera intencional i amb una finalitat aconseguirem que el mateix alumnat pugui fer un ús correcte d’aquestes i els serveixi per poder solucionar futurs problemes. Entrevistador: Moltes gràcies per tot. Mestre: A tu. I fins aviat.