Entrevistador: Bon dia Miquel Àngel. M’agradaria m’expliquessis per què vares triar aquest problema i no un
altre.
Mestre: Primer de tot
bon dia. Doncs bé, vaig triar aquest problema perquè sóc el tutor d’aquest
grup de 5è. Durant l’inici de curs els alumnes no aturaven de queixar-se
sobre el poc espai que tenien al pati i la veritat és que era cert. A més, el
poc espai que hi havia només es feia servir per a jugar a futbol i la resta
de l’alumnat que no li agradava aquest esport es veia neutre a l’hora de
l’esbarjo i aquesta situació estava destruint les relacions personals entre
l’alumnat. A més, tinc una alumna amb NEE que patia encara més aquestes
situacions i la veritat que era necessari cercar una solució
Entrevistador: I realment penses què ells eren conscients d’aquest
problema i què necessitaven una solució?
Mestre: I tant! Ells
sabien que existia aquest problema i a més volien una solució. El que passa
és que moltes vegades l’alumnat quan té un problema sempre cerca l’ajuda del
mestre i que aquest li doni la solució i moltes vegades l’alumnat es mostra
passiu en la resolució del problema cosa que afecta a les seves futures
competències socials. Aleshores el fet que ells fossin els indiscutibles protagonistes
va ser tot un èxit, ja que en el mateix procés de resolució del problema,
molts dels problemes relacionals que patien es varen solucionar.
Entrevistador: I com va anar el procés? Que penses que va ser l’èxit
d’aquest procés?
Mestre: Bé primer de tot
crec que és molt important definir el problema i fer que els alumnes sentin
que realment existeix i que ho volen solucionar. Sense aquestes premisses és
difícil que l’alumnat es senti motivat a cercar la solució. A més, aquest
problema ha de ser proper a l’alumnat i ells s’han de veure amb les
possibilitats de resoldre’l. En segon lloc, és important dissenyar unes
activitats que tinguin una intencionalitat i un estructura jeràrquica per tal
que no se’ns escapi res. No es pot començar la casa per la teulada sinó que
s’han de definir molt bé els objectius i com s’han d’aconseguir. Finalment,
un altre element important, ha estat l’ús de les TIC ja que aquestes atorguen
un element més de motivació a l’alumnat el qual veu com amb la seva ajuda
poden solucionar un problema.
Entrevistador: I ja que has comentat l’ús de les TIC, quin és la teva
percepció sobre aquest recurs en general i en concret dins el teu projecte?
Mestre: Actualment vivim
una autèntica revolució tecnològica la qual es va renovant i millorant
contínuament. La ciència, la societat i la tecnologia van de la mateixa mà i
afecta a cada una de les parts. No podem negar l’entrada a la tecnologia a
les nostres vides però hem de saber fins a quin punt aquestes ens controlen.
Si a més afegim l’educació aquest control ha de ser encara més exhaustiu. I
si ens referim a l’educació cal dir que les TIC han estat també tota una
revolució en el món educatiu encara que penso que de vegades no es fa un bon
ús d’aquestes o com a mínim no li trèiem el suc.
Per exemple aquest projecte
demostra que un bon ús de les TIC pot liderar un bon aprenentatge sempre i
quan els objectius siguin clars. Així com no podem negar l’entrada a la
tecnologia a les nostres vides tampoc la podem negar a l’educació i menys
quan els mateixos alumnes conviuen amb elles de vegades més que els mateixos
mestres. Però la nostra tasca es mostrar com s’han de fer servir i fer-los
veure que un bon ús d’aquestes els pot ajudar i molt.
Entrevistador: I vols dir que els alumnes no s’ha avorrit amb una
eina tan senzilla com pot ser el PAINT?
Mestre: Tot el contrari.
I a més això demostra que encara es poden explotar molt més els recursos
tecnològics dins l’aula. És clar que avui dia hi ha altres programes molt més
actualitzats que el PAINT i que de ben segur que hi ha aplicacions que el
superen però el fet de deixar el llapis i el paper per una vegada ja motiva a
l’alumnat i això demostra que molts de mestres ens hagem de replantejar la
nostra tasca docent.
Entrevistador: I una pregunta que m’ha vingut al cap parlant sobre
l’educació tradicional de llapis i paper. Com avalues un procés
d’aprenentatge on no hi ha un examen final i que les TIC són gairebé l’eina
principal?
Mestre: Doncs
l’avaluació al cap i a la fi es realitza de totes maneres però has de canviar
la mentalitat que tot procés d’ensenyament i aprenentatge finalitza amb una
prova escrita. Aquí hem avaluat el procés i sobretot l’argumentació. Durant
tot el projecte m’he encarregat de realitzar preguntes a l’alumnat sobre el
seu propi procés. Els hi demanava per què triaven una opció o bé una altra i
a més els hi demanava que m’ho argumentessin. Des d’aquesta perspectiva era
molt fàcil veure si anaven ben encaminats o no i a més em servia per reconduir
l’activitat o el seu propi aprenentatge. Sí que és cert que aquest tipus
d’avaluació dur més feina i has de dur un registre més exhaustiu però a la
llarga és molt més enriquidor per ambdues parts. A més l’avaluació va tenir
diferents moments: inicial per conèixer els seus coneixements previs, durant
l’avaluació per veure els avenços i l’avaluació final per observar si
s’havien complert els objectius inicials. A més, aquesta avaluació també va
ser sumativa i cada pas del procés era essencial per seguir amb el següent. A
més, per realitzar l’avaluació final també es varen tenir en compte els mapes
dissenyats per l’alumnat i també els jocs que havien triat.
Entrevistador: I amb tot això quin és la teva percepció general del
projecte i quin ha estat el teu paper com a docent:
Mestre: En línies
generals estic molt content del resultat. Sí que és cert que aquest projecte
només és l’inici de tot plegat ja que s’ha de veure com transcorren els
esdeveniments. Cal dir que les activitats es varen posar en marxa justa abans
de les vacances i cal analitzar el resultat durant els següents mesos. Però
de totes formes, la convivència ha millorat dins l’aula i també fora d’ella.
A més la nina amb NEE és sent més còmode amb els jocs que varen dissenyar i
ha disminuït la seves conductes agressives. I el meu paper com a docent ha
estat doble. En primer lloc he estat el seu guia d’acompanyament durant el
procés però també he pogut exercir com a psicopedagog ja que el fet de
realitzar aquest tipus d’activitats o projectes fan que et replantegis tota
la teva formació i la teva tasca diària. A més és curiós com de vegades
havies de pensar com a docent però també com a psicopedagog i això ha estat
molt enriquidor.
Entrevistador: Molt
bé. Moltes gràcies per les teves aportacions. T’agradaria comentar alguna
cosa més?
Mestre: Doncs només
animar a aquells que es poden sentir una mica intimidats per fer servir les
TIC dins les aules a què les facin servir ja que poden ser una eina molt
forta per a millorar l’aprenentatge del nostre alumnat i que a més si
aquestes es presenten de manera intencional i amb una finalitat aconseguirem
que el mateix alumnat pugui fer un ús correcte d’aquestes i els serveixi per
poder solucionar futurs problemes.
Entrevistador: Moltes gràcies per tot.
Mestre: A tu. I fins
aviat.
|
